La poètica del silenci i els poetes catalans del segle XX

El plantejament del treball es fa partint de dues constatacions: l'estudi del silenci requereix una visió interdisciplinària i parlar-ne constitueix una paradoxa en si mateix. L'aproximació es realitza tenint en compte la seva gran rellevància en l'art en general i en la poesia en particular, en què la seva influència ha estat decisiva, especialment a partir del segle XX. Hem volgut ressaltar el silenci poètic o, millor dit, la seva capacitat d’eloqüència, el seu dot de suggeriment, la seva idoneïtat per expressar l’inefable com a veu de misteri i com a codi d’enigma, i, en definitiva, el seu indiscutible paper com a transmissor de l’experiència vital i artística dels poetes. En aquest recorregut polisèmic, hem focalitzat en els poetes catalans del segle XX l'exemplificació del significat vital i artístic que el silenci i la seva profunda i àmplia poètica representa.